A la Comarca Natural del Moianès trobareu moltes oportunitats per conèixer la història de la nostra terra, gaudint al mateix temps de la natura i de tots els serveis necessaris per fer-ho possible.
La "Ronda del Moianès", una xarxa d32e camins rurals molt ben conservats i senyalitzats, permet apropar-se a bona part dels restes històriques disseminats per la Comarca. Hi ha disponible un plànol detallat d'aquests camins, amb indicació clara dels diversos elements d'interès que hi podreu trobar al llarg dels recorreguts.
Es poden realitzar visites o itineraris al voltant de diversos temes principals: la prehistòria del Moianès, ruta dels castells, el barroc en el Moianès, la descoberta de les poues de glaç, el romànic, l'aquitectura pre-industrial, conèixer les Coves del Toll i el museu, entre molts altres itineraris. no dubteu en demanar informació.
"Quan l'home de Neandertal es dirigí cap al sud-oest d'Europa buscant una climatologia menys glacial que la que hi havia per la zona central del continent, trobà praderies obertes on l'herba creixia fins a l'alçada de la cintura i molts llacs i estanys, en un medi ambient humit i fèrtil, alimentat per la neu de les muntanyes veïnes. Els hiverns eren freds i nevats, però els estius eren assolellats, amb temperatures suaus.
El clima, relativament confortable, permetia als homes de Neandertal viure en cavernes o balmes profundes, des d'on podien observar un territori amb caça abundant. Salzes aïllats i alguns arbusts creixien a les vores d'un riu que fluïa prop de la cova. Pel la zona hi havia felins sotjant els cavalls salvatges, les cabres, els bous i els altres animals que hi anaven a beure. A l'altra banda de la gorja excavada pel riu, en uns extensos prats desproveïts d'arbres, els caçadors podien albirar ramats d'elefants, de rens i de rinoceronts. Aquells animals de gran volum, als quals ocasionalment s'afegien conills i altres rosegadors, proporcionaven aliments més que suficients per al manteniment del grup".
[Adaptació i traducció de CONSTABLE, G. (1975; pàg. 49 i 86) El hombre de Neandertal] . « inici
La configuració de les terres moianeses, amb abundoses rieres, amb baumes ben orientades, amb cavitats adequades per a l'assentament dels humans i amb planes on, prèvia desforestació, resulta fàcil la implantació del conreu dels cereals, va fer que l'ocupació durant tota la Prehistòria fos força contínua. Només durant el Neolític Final-Calcolític i el Bronze Final observem un descens en l'ocupació.
Com a la resta de Catalunya, les darreres etapes de la Prehistòria, les edats amb metalls, no veuran canvis significatius al Moianès, on una vida agrícola i pastoril tradicional es veurà de tant en tant sobtada per la presència de gent i materials innovadors de caire forani. El Moianès no es presenta com una contrada tancada, participa de la major part d'esdeveniments de la Catalunya interior. Camí de pas entre la Plana de Vic i el Bages, ens mostra la petjada humana durant tota la Prehistòria.
Adaptació de les conclusions del llibre: "Els nostres orígens La prehistòria del Moianès" de Maria Angels Petit i Joan Surroca; Patronat del Museu de Moià, octubre de 1996. « inici
Entre les restes més destacades d'aquests períodes es troben nombrosos dolmens - alguns en bon estat de conservació -, coves - molt especialment la Cova del Toll a la que es pot accedir per visitar el seu interior - i moltes baumes. Us oferim la possibilitat de conèixer aquestes restes amb els nostres itineraris històrics.
Al Museu de Moià es poden veure, en una exposició permanent, atractiva i didàctica, moltes de les troballes realitzades durant les excavacions: restes d'animals i humans, útils, etc. Si voleu més informació podeu visitar el web del museu arqueològic de Moià.
A més de les visites regulars a les "Coves del Toll" i les rutes i itineraris històrics que l'inclouen, es poden organitzar altres rutes amb guies especialitzats en el tema i a la mida de l'interès particular d'un grup específic. No dubteu en demanar-nos el què us interessa. « inici
A la Comarca Natural del Moianès podeu trobar importants construccions representatives del Romànic i el Barroc.
També restes de construccions associades a diverses activitats productives de l'època pre-industrial (molins hidràulics, poues de glaç, forns de calç, barraques de vinya, ...) algunes recentment restaurades.
L'edifici més important és el Monestir de l'Estany però hi ha també nombroses ermites disseminades pel territori, algunes, com Sant Cugat de Gavadons en bon estat de conservació. Podeu conèixer aquestes importants construccions amb els nostres itineraris arquitectònics.
Entre les esglésies rodones de Catalunya hi ha l'església de Sant Jaume de Vilanova a Sta. Ma d’Oló (Bages).
Destaquen el retaule de Sta. Maria d'Oló i l'església de St. Joan d'Oló entre altres edificis d'interès. En els nostres itineraris arquitectònics podreu conèixer el barroc més important del Moianès.
A Oló:
Parròquia d’Oló: Retaule Major, Retaule St. Isidre , Portalada
Parròquia de St. Joan d’Oló: Església, Retaule Mare de Déu del Roser, Retaule st. Joan Baptista, Retaule St. Isidre, Comunidor
A Moià:
Parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia: Portalades , Església , Pintures a la cúpula , Retaule Mare de Déu del Roser
Església de St. Josep
Església de St. Antoni de Pàdua: Portalada i Església
Església Mare de Déu del Remei:
Capella de Sta. Magdalena (Serramitja): Portalada (l’interior, actualment és una sala d’estar)
A Monistrol de Calders:
Parròquia de St. Feliu: Portalada i altres reformes
A Castellcir:
Església de St. Pere de Marfà
A Castellterçol:
Parròquia de St. Fruitós:
A St. Quirze de Safaja:
Església de St. Antoni: (les Torres)
Pre-industrial:
![]() |
Els molins. En el segle XI es comença a utilitzar la força de l'aigua per moure els molins destinats a moldre els cereals. Al Moianès hi ha restes de molts d'aquests molins hidràulics (més de 60) que es van fer servir fins a finals del segle XIX. Com que els cursos d'aigua no eren prou forts ni constants, gairebé tots son del tipus amb bassa, es a dir que l'aigua de les rieres s'emmagatzemava i, quan el dipòsit era ple, s'obria la comporta per deixar anar l'aigua i moure el molí. |
![]() |
Poues de glaç. També dites poues o pous de gel o neu. Aquesta indústria proveïa de gel a la comarca, la ciutat de Barcelona i, fins i tot, a ciutats més llunyanes. Va ser molt important a la comarca des del segle XVI fins al XIX; al Moianès trobem una de les concentracions més importants d'Europa d'aquests tipus de construccions (25 o pot ser més). Algunes estan sent restaurades, especialment al terme de Castellterçol, lo que permet observar-les en detall. Es tracta de pous amb coberta abovedada, en els quals el gel s'emmagatzemava l'hivern per conservar-lo fins l'estiu, quan era retirat i transportat de nit fins a la seva destinació. |
![]() |
Forns de calç. L'alt contingut de calç a les formacions rocoses del sud de la comarca van fer que aquesta activitat estès molt difosa. En aquests forns, el "Calciner escalfava les pedres fins a temperatures de 1.000 º C per obtenir les "pedres de calç". |
![]() |
Barraques de Vinya. Des del S XVIII fins a finals del S XIX, les vinyes es van estendre per gairebé tota la comarca, amb especial incidència a la zona més occidental. Avui podem observar disseminades pels camps que aleshores havien estat vinyes, restes de innombrables barraques construïdes amb la tècnica de la pedra seca. També es poden trobar restes d'altres construccions, les tines, construïdes de pedra seca i revestides amb ceràmica, que s'utilitzaven per "trepitjar" el raïm |